El Xiulit del Rossinyol
Músiques de la Mediterrànea
25 i 26 de juliol 2009
AGOST (Alacant)

MIQUEL GIL

Pàgina web:

• www.miquelgil.com

Trajectoria:

Miquel Gil desembarca molt jove en la música de transmissió oral. Els seus primers passos musicals els dóna en ambients rockers, però prompte coneix Vicent Torrent i Manolo Miralles amb els quals funda "Al Tall”; des d’aleshores està immers en la música d’arrel tradicional. En diferents etapes d’“Al Tall” ha estat baixista i/o percussionista, ocasionalment guitarrista, i esporàdicament dolçainer. Però la veu és, sens dubte, l’intrument amb què aprén a expressar-se millor, una veu i un estil de cant fruit de molts anys d’estudi. En l’actualitat és una de les grans veus del panorama musical mediterrani.

A les acaballes del 95, Miquel Gil inicia un nou camí, amb la seua veu com a ingredient principal.

Els ritmes d’anada i tornada -van nàixer ací, anaren a Amèrica i tornaren, o a l’inrevés- amb sonoritat mediterrània bouzuki, llaüt, bandúrria, guitarra; havanera, rumba, colombiana…Com a resultat Buscando tu olor, amb la col·laboració d’Efrén López i de Vicent Sabater.

Mentre, anava coent-se un projecte mes ambiciós: Orgànic. Una forma de cantar que només utilitzava per a “càrregues de profunditat”, soterrada en segones veus, en els seus propis treballs, o en col·laboracions discogràfiques.

La gravació d’Orgànic, amb producció d’Efrén López, Toni Xuclà i el mateix Miquel Gil, veu la llum l’any 2002. Aquest treball marca un abans i un després en la carrera del músic, i li permet consolidar una llarga trajectòria músical fonamentada en molts anys de preparació i d’investigació en l’àmbit de les músiques ètniques.

Discografia:

• Buscando tu olor (Seminola Records, 1996)
• Orgànic (Sonifolk, 2002)
• Katà (Galileo-MC, 2004)
• En Concert (Galileo-MC, 2006)
• Eixos (Temps record, 2007)

Crítiques:

"Dues veus portentoses"
EL PUNT (Cultura) - 24/07/2006 [veure]

"Estreno feliz y solidario"
La Vanguardia - 23/07/2006 [veure]

"Tres premis Ovidi Montllor de la Música per a Miquel Gil"
Avui - 15/06/2006 [veure]

"Mare nostrum"
Premsa grega - Juliol 2006 [veure]

"Savina était à Manresa l'invitée du chanteur de Valence Miquel Gil…"
Trad Magazine - gener/febrer 2006 [veure]

"Une légende là-bas mais peu reconnu chez nous"
Mondomix - gener/febrer 2006 [veure]

"My first must-see is valencian singer and guitarist Miquel Gil…"
fROOTS - 01/04/2005 [veure]

"El valencià toca fons sense entendre de fronteres ni debats sociolingüístics."
Avui - 30/01/2005 [veure]

"…Katà ha situat definitivament a Miquel Gil en l'avantguarda internacional de la música popular mediterrània."
El Mercantil Valenciano - 20/11/2004 [veure]

"Miquel Gil rep al Mercat de Música Viva de Vic el premi Puig-Porret."
El Punt - 18/09/2004 [veure]

"Miquel Gil estuvo espléndido con la canción"merce" de Maria del Mar Bonet."
La Vanguardia - 15/09/2003 [veure]

"…Katà un dels millors 10 discos de folk de tot el món."
Avui - 09/06/2004 [veure]

"Gil decidió incorporar a su repertorio poemas de escritores en lengua catalana"
La Vanguardia - 03/06/2004 [veure]

"…a dalt de tot, entre els millors i amb una capacitat per seduir tota mena de públic."
El Mundo - 24/05/2004 [veure]

"Una presentación por todo lo alto en l'Espai de Barcelona."
Diari de Terrassa - 19/05/2004 [veure]

"El nivell és prou alt per creuar l'Atlàntic."
Avui - 18/05/2004 [veure]

"Miquel Gil nos alegra la vida con su música."
La Vanguardia - 17/05/2004 [veure]

"…Miquel Gil reincinde en su tarea de difusor y renovador del cancionero mediterráneo."
La Vanguardia - 10/04/2004 [veure]

"Un nuevo paso de maestro."
El Periódico - 05/04/2004 [veure]

"En Katà evoluciona de cantautor a cantaor…"
El Pais - 02/04/2004 [veure]

"Miquel Gil és un cantaor com una casa de pagès…"
Rock & Classic - 31/03/2004 [veure]

"Miquel Gil, voz imprescindible de la mediterraneidad."
El Pais - 20/03/2004 [veure]

"Miquel Gil has definitely reached to be recognized as one of the most important artists of popular Mediterranean music."
cdroots - 20/03/2004 [veure]

"A 50 kilòmetres de la meua terra comença el cante jondo…"
Levante - 08/03/2004 [veure]

"Miquel Gil és un músic històric de les terres del País Valencià."
El Pais - 04/03/2004 [veure]

"…este artista puede dar muy, pero que muy, buenos momentos a la música española."
Folk - Març 2004 [veure]

"…aúna maravillosamente una creatividad elegante…"
Interfolk - sense data [veure]

Imatges:

Aci tens un directe de Miquel que esta prou bé http://www.youtube.com/watch?v=slfQ8hfsczA  Savina Yannatou + Miquel Gil. ......Cançò dels traginers

A la web www.miquelgil.com podras trobar fotos del tamany que necessites en descarrega directa.

EVA DENIA

Pàgina web:

• www.myspace.com/evadenia

Trajectoria:

Eva Dénia comença la seua activitat en el món de la música a principis dels anys noranta interpretant clàssics del jazz al costat d’alguns dels músics més representatius del jazz valencià. Ben prompte sent la necessitat de portar al seu terreny aquesta música i s'embarca en l'adaptació a la seua llengua d'alguns dels estàndards més populars, unes versions que finalment edita en el seu primer treball: "Adéu Tristesa". La fascinació per la música de Brasil i, en especial, pel compositor Antônio Carlos Jobim culmina en 2006 amb la publicació de "Tribut a Jobim", un treball firmat conjuntament amb el guitarrista Manuel Hamerlinck, on s'aborden onze cançons de Jobim versionades al valencià i amb exquisits arranjaments musicals. Paral•lelament treballa amb el cançoner de Georges Brassens, a qui dedica un primer disc en 2005 —amb el que des de llavors serà el seu trio: Carles Carrasco a la guitarra i José Luis Porras al contrabaix— i un segon en 2008. La seua curiositat la condueix fins a la música tradicional valenciana, i el seu afany per explorar altres llenguatges la porta a col•laborar amb Carles Dénia en un original treball en què es revisen alguns dels estils més característics del nostre patrimoni sonor.

Discografia:

• Eva Dénia Jazz Grup: "Adéu Tristesa". Picap, 1999.
• Eva Dénia Trio: "Chante Brassens". Comboi Records, 2005.
• Eva Dénia & Manuel Hamerlinck: "Tribut a Jobim". Comboi Records, 2006.
• Eva Dénia Trio: "Toujours Brassens". Comboi Records, 2008.

Imatges:

TRENCACLOSQUES

Pàgina web:

• www.rodamonsteatre.com

Trajectoria:

El grup naix al 1996 baix el nom de RODAMONS TEATRE, amb la intenció de crear un llenguatge propi que fusione la música i el teatre. Cada actor/actriu utilitza el ritme, un instrument musical, la narració i la gestualitat com a métode de treball.

Des de la mirada a la rondallística tradicional i la transmissió oral, han fet possible la creació d’un grapat d’espectacles teatrals que han representat a diferents pobles del Pais Valenciá i de l’Estat Espanyol, en places, carrers, sales i teatres.

A l’any 2004 amb el desenvolupament del llenguatge musical naix TRENCACLOSQUES, el alter ego de Rodamons, on la música pren protagonisme, sense deixar de costat la narració, i ens porta a la realització de concerts a esglésies, carrers i teatres, viatjant des de l’Edat Media i el Renaixement fins als romanços i les noves propostes del folk on es trobem avui.

Components:

Els components del grup son quatre persones dedicades a la música i al teatre des de fa deu anys en els que s’han mogut per carrers, escoles, teatres, trobades, festivals, fires medievals… un poc de tot. 

MÚSICS I ACTORS:  

• Laura Miñarro: Violí, Viola de Roda.
• Teresa J.Sánchez: Veu principal i percussió.
• Vicent Adell: Tarota, txalameau, cromorn, flautes i percussió.
• Eva Mº Domingo: Guitarra, llaud àrab, darbuka, redoblants.

Discografia:

    A més d'uns quants muntatges teatrals i concerts de música antiga, han publicat dos Cd anteriors a ILLES FLOTANTS:

• CONFLUÈNCIA, amb músiques de les tres cultures: jueva, cristiana i àrab.
• UN CAMÍ D'HISTÒRIES, romanços i cançons; amb una barreja de músiques antigues, cançoners castellans, tradició portuguesa, peces sefardites i temes propis.

Crítiques:

www.tierrafolk.com  la pàgina de la música folk (Juliol-06)

    “Abre este Illes flotants “le rosier blanc”, un precioso tema tradicional francés que inmediatamente me traslada a mis primeras escuchas de música folk, los discos de los grupos bretones, normandos, occitanos...”

    “...Encontramos en este disco melodías tradicionales, la mayoría valencianas, con arreglos y letras propios, temas infantiles y una preciosa canción de cuna, en este caso dedicada a la madre, todo ello impregnado del olor a salitre y el sabor al mar de Valencia..”

    “...mención especial merecen las letras, pequeñas joyas de la tradición oral o letras originales de la cantante...”

    “...Valencia nos ha dado en los últimos tiempos algunos de los mejores grupos musicales –L’ham de foc, Urbalia Rurana, Miquel Gil, Aljub- a los que desde hace años se suma Trencaclosques, que promete seguir dándonos satisfacciones y que han dejado muy alto el listón de la originalidad y la calidad con este nuevo trabajo.”

Imatges:

DANI MIQUEL, EL CANTACANÇONS

Pàgina web:

• www.danimiquel.es

Trajectoria:

Dani Miquel es professor de dolçaina pel conservatori Jose Iturbi de València, on ha impartit classes i ha col·laborat en grups de dansa per diversos pobles valencians, formant part dels grups de folk valencians: Sonadors de la Guaita i Aljub.

Ja de molt xicotet li van comprar una dolçaina i amb ella va descobrir les nostres tradicions: balls, despertades, cucanyes, pobles, cants…i això li va portar a aprofundir en la història de la nostra terra fins arribar al temps en que els cristians expulsaren als àrabs i jueus, i allí va trobar un instrument  de trobador: la viola de roda.

Passejant amb aquestos instruments no reglats pels conservatoris, ha anat fent colla amb tot allò que ha trobat pel camí: instruments de joguina, ètnics, conservats en el conservatori, reclams.. en fi, i el beuratge es converteix en “Triquilisò”.

Dani Miquel es dóna compte que els xiquets i les xiquetes no coneixen cançons com ”tinc una caseta que no te trespol…” , tampoc coneixen la de ”Pere de la mel” on es pot explicar tot el procés de fer el vi… Mira per on, no coneixen un grapat de cançons tradicionals que són el resultat de la cultura del nostre poble. Aleshores es decideix a recollir i cantar aquestes cançons a les xiquetes i xiquets … D’aquesta manera naix el Cantacançons.

amb la dolçaina descobreix les tradicions del poble valencià

amb la viola de roda troba les arrels de les tradicions

amb el recull de tots els instruments troba Triquili Sò

amb l’alquímia musical es troba a si mateix

amb el cant vos troba a tots vosaltres

Discografia:

• Triquilisò: CD de melodies composades per Dani Miquel per a diferents espectacles i emprant tot tipus d’instruments.

Imatges: